A començament del segle XX, Josep Carner
un dels més grans poetes de la literatura catalana i llavors un jove de
vint-i-dos anys, publicava el seu primer llibre important Els fruits saborosos. En ell,
l’autor reflexiona sobre el pas del temps i ho fa fent un recorregut per
les diferents edats de la vida o per la Vida mateixa: infantesa, maduresa i
vellesa vinculant fruits a personatges de la mitologia clàssica.
En l’obra, hi ha poemes que tenen com a
protagonistes els infants a través de les maduixes, els albercocs, les cireres...
N’ hi ha d’altres en els quals les protagonistes són dones en l’etapa de la
maduresa mitjançant les prunes, les taronges, les magranes, la síndria... I
finalment, n’hi ha que protagonitzen els vells i la vellesa amb fruits com les castanyes,
la poma, les ametlles, els codonys...
Concretament, l’intitulat ‘Els codonys
tardorals’ és una reflexió sobre la futura vellesa des de la joventut i és això
precisament el que us proposem, ara, a començament del segle XXI, amb el
Concurs de fotografia sobre aquest tema.
Us proposem el repte de fer amb imatges
el que tantíssimes vegades hem comentat que és la poesia: Et diu una cosa per
donar-te’n a entendre una altra i l’entens!!!!
Perquè sinó, què té a veure un codony amb
la vellesa? Per descobrir-ho us proposem que parleu amb els vostres avis dels
següents versos:
[...] Llavores, el
codony, que es feu vell en la branca,
dins el
calaix perfuma la nostra roba blanca,
i si
l’amorosim al caliu de la llar
i l’acostem
als llavis sorruts, és dolç, encar.
I en acabar, us engresqueu a cercar allò que pugui donar a
entendre el que vulgueu dir sense dir-ho explícitament.
I és que els reptes de qualitat són atractius siguin quin sigui el
segle en què ens els plantegem i agafem llapis i paper o càmeres, ipods,
mòbils...
Animeu-vos i endavant maduixes, cireres, albercocs... que
castanyes, pomes, ametlles, codonys... ens esperen!!!!