Mares i pares dediquem
bones estones a ensenyar a parlar als nostres fills. Si haguéssim d’explicar
com ho hem fet, potser no en sabríem, però el cert és que tots ens en sortim.
Els nostres fills i filles acaben parlant.
Més tard
arriben els contes de sempre, potser, talment com si fossin una part obligada
de la infància. Ho són realment?. Al cap de pocs anys els contes s’acaben, la
canalla ja va a l’escola, ja saben llegir. Els pares i les mares iniciem una
lenta, però constant, retirada.
En un món
d’imatges, és realment important saber llegir?. I encara més, és important que
t’agradi llegir?. La canalla llegeix?.
Els pares i les mares de la canalla grandeta sovint diem: “El meu fill no
llegeix, prefereix la televisió”. “La xiqueta té un munt de llibres i ni se’ls
mira” . “A casa ens posem molt nerviosos quan llegim junts!” “ El meu xiquet
prefereix l’ordinador”....
Quan la canalla són més
petits els comentaris acostumen a ser diferents. “A casa ja no expliquem
contes, el xiquet ja sap llegir tot sol”. “Nosaltres n’expliquem un cada dia”.
“La nena sempre vol que li expliquem el mateix conte”,...
Als
mestres sovint se’ls demana la seva opinió a l’entorn de si:
-
És millor explicar contes o llegir-los?
-
S’ha d’obligar a llegir a la canalla?
-
Fins quina edat s’han d’explicar contes?
-
S’ha de llegir cada dia?
-
Quin llibres són més bons a determinada edat?
Aquestes
preguntes, i moltes altres, es formulen sovint quan els adults parlem del
llegir i de la canalla. Potser estaria bé comentar-ho junts.
Us esperem a l’Epicentre Gaudí el dijous 24 a
les 8 del vespre
a càrrec d’Enric Queralt i Catà
Mestre, formador i psicopedagog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada