Com a professor de Matemàtiques de l'institut no puc estar-me de fer alguna reflexió respecte a la prova d'aquest juny. Tal com ha sortit a tots els mitjans de comunicació (locals, autonòmics, estatals i mundials) la primera pregunta de l'examen contenia una errada tipogràfica important. En l'enunciat d'un sistema d'equacions s'havia canviat una z per una x. Tot i que el sistema es podia resoldre igualment, el seu desenvolupament era més llarg i feixuc. Si a més a més afegim que molts tribunals van comunicar l'errada als alumnes a mig examen, ja tenim l'embolic ben parit. I és que els alumnes que estan en un examen d'aquestes característiques comencen a dubtar i són absorbits per una inseguretat difícilment superable durant la resta de la prova. Aquest pífia per si sol ja mereix una bona reprimenda a l'autor intel·lectual i més si es tracta de matemàtiques, aquelles anomenades fa uns anys ciències exactes.
Menció a part mereix, però, la dificultat de la prova d'aquest curs. Podria atrevir-me a dir, sense entrebancar-me, que era l'examen més difícil de matemàtiques en els últims anys. Les preguntes eren més rebuscades que el de costum, plenes de paràmetres i, sota el meu punt de vista, poc representatives dels continguts treballats durant el curs. Sense anar més lluny la qüestió 3 era una matriu plena de nombres irracionals que dificultaven el seu càlcul. Sé també que alguns companys de feina poden no pensar com jo i sé que aquestes afirmacions semblen (i de fet són) bastant personals però només caldrà esperar la nota mitjana de tota Catalunya per tal de verificar si estic o no equivocat en la meva percepció. Crec que és injust amb el treball de centenars de professionals que donem classes de matemàtiques al Batxillerat, l'aparició d'aquest model de prova tan mal dissenyat en un escenari tan important per al futur dels nostres estudiants. Comencem a estar farts de veure sempre les altes notes mitjanes d'algunes matèries (la majoria de comunes i unes quantes de modalitat) en comparació amb d'altres castigades amb coordinadors de la matèria totalment desencertats i fora de joc. Any rere any veiem als instituts com amb el nou sistema de valoració de les PAU, els alumnes trien matèries més assequibles deixant de banda les més exigents. Enguany només 3 alumnes del nostre institut es van decidir per fer la prova de matemàtiques.
Ara segurament ja hem fet tard. En un país on ningú reconeix cap errada i ningú assumeix cap responsabilitat seria una autèntica quimera demanar dimissions i, per tant, no seré jo el que ho faré. Ni tant se val demanaré que es repeteixi la prova (que és el que s'hauria de fer). Però sí sé que hauré de ser jo el que doni la cara davant dels meus tres alumnes per tal d'animar-los i fer-los saber que estic del seu costat i que han hagut de patir una injustícia més (de les moltes que els hi queden per patir). Sempre ens quedarà el dret a la pataleta i posar aquella cara de tonto que a força de practicar ens surt tan bé.
Eduard Ortells
Cap de Departament de Matemàtiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada