 |
| Un tamagotxi de l'institut |
Per als que ja no sàpiguen què és, direm que un tamagotxi és un ordinador portàtil molt petit -tan petit que cap a la mà- i que porta incorporat un programa que imita el comportament d'una bestioleta: el tamagotxi vol rebre atencions i, en funció de com l'usuari el tracta, respon d'una manera o una altra. El van inventar els japonesos Aki Maita i Akihiro Yokoi i fou comercialitzat -respectivament- per Bandai i WiZ.
És una joguina potser ja passada de moda, però quan el 1996 es va llançar al mercat va ser el darrer crit; per això va ser una cosa natural anomenar amb el seu nom els petits ordinadors que al nostre centre vam començar a fer servir el curs 2006-2007 per a passar llista dels alumnes i controlar les incidències de la classe.
I, a més a més, ja anava bé d'allargar la llista de paraules -algunes encara no incorporades al diccionari- que el català té provinents del japonès, puix que la nostra llengua té molt pocs mots que provinguin d'aquest idioma tan llunyà. Aquesta llista la formen termes marcials i d'esports de lluita -com harakiri, jiujitsu, judo, kamikaze, karate, katana, kendo, samurai, sumo-, menjars d'origen japonès -com suixi o surimi (que hauríem d'evitar d'anomenar amb denominacions absurdes, de l'estil de "potes de cranc")-, termes de poesia (com haiku o tanka) i altres com geisha -que ja potser hauríem de començar a escriure 'gueixa', com fan els portuguesos-, ien -la potent moneda nipona-, manga, quimono, tsunami, zen i alguna altra.
El mot original "tamagotchi" -que vam adaptar en "tamagotxi", d'acord amb l'escriptura catalana- sembla que prové del creuament de 'tamago' (que vol diu 'ou') i 'tomogatxi' (que vol dir 'amic'): seria doncs un 'ou amic', perquè molts tamagotxis tenen forma ovalada, semblant a un ou.
 |
| Caixa on es van endur els tamagotxis |
Però els nostres tamagotxis no tenien forma ovalada sinó d'ortòedre, és a dir, amb sis cares rectangulars; una mena de capseta, vaja. Permetien d'anotar-hi informàticament quins alumnes no assistien a classe, quins havien arribat tard, i diverses incidències relatives al comportament, a portar la feina o el material necessari, etc. Per a alguns alumnes, més que l'amiguet amable que és un veritable tamagotxi- eren l'enemic terrible que en vehiculava el mal comportament i n'assabentava els pares. Perquè cada nit, el conjunt de tamagotxis de tots els professors, dormien a la tamagotxiera, una mena de tauler on -en acabar la jornada- els enganxàvem, cadascun al seu lloc. Col·locats allí, s'alimentaven d'electra per a estar carregats i a punt i xuclaven les llistes dels alumnes que aquell professor l'endemà havia de tenir; i el que és més important: abocaven les dades recollides al llarg del dia a l'ordinador central, el qual arxivava les dades i s'escarregava d'enviar els avisos pertinents als mòbils dels pares dels nens i nenes que no havien fet prou bondat.
El proppassat dia tres d'abril, els tamagotxis van passat a millor vida, se'ls van endur -enganxats al tamagotxier- en una caixa que semblava el seu taüt. Ja no els veurem més. La seva feina la farem introduint les dades directament a l'ordinador que hi ha en cada aula connectat a internet. L'institut ha contractat un programa que es diu Alèxia, el qual gestiona les mateixes coses que els tamagotxis, però de forma molt més efectiva, i envia la informació als pares dels alumnes per mitjà del correu electrònic. L'institut s'estalviarà, doncs, la despesa que representaven els missatges al mòbil. I serà més llegidor.
 |
| Pantalla inicial del nou programa: l'Alexia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada