
El nom de l’exposició pot semblar una mica
xocant: és la combinació dels conceptes de dramatúrgia
i sistemes computacionals. Les instal·lacions
permeten que els visitants puguin interactuar amb les seves obres: per exemple,
una peça de fusta vertical amb uns sensors, que al passar-hi la mà per sobre
emet sons de moments feliços.
Al sortir de l’exposició ens vam dirigir a
Plaça Catalunya, on vam tenir temps lliure per dinar. A les quatre vam enfilar
altra vegada a l’autobús per anar cap al Teatre Nacional, on ens esperava
l’obra: Ocells i llops, escrita pel
cèlebre Josep Maria de Sagarra.
Tracta de les polèmiques d’una societat al
bell mig de la postguerra, com l’avortament, la corrupció o l’homosexualitat.
L’obra gira al voltant d’una mare, fràgil com una nina, que lluita amb totes
les seves forces per allunyar i silenciar totes aquestes dificultats, en què
els seus fills es veuen involucrats.
Marta
Dalmau Artal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada