EXPOSICIÓ DE CADÀVERS EXQUISITS

Durant el tercer trimestre del curs passat, a Educació Visual i Plàstica vam estar treballant les avantguardes històriques. La darrera activitat que van realitzar els alumnes sobre el tema va consistir en l'elaboració de cadàvers exquisits*.
El resultat de treballar conjuntament tots els grups de 2n d'Eso encara es pot anar a veure a la biblioteca fins la setmana vinent.

*
El cadàver exquisit és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tant automàtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre per que aquest el continués.
Fou practicat activament, en forma de relat i poesia, per Marcel Duhamel, Jacques Prévert, Yves Tanguy o André Breton com una actívitat més lúdica que no pas artística, amb resultats més experimentals que estètics. Nicolas Calas digué d'ell que era la "realitat inconscient de la personalitat col·lectiva"; Lautremont l'entenia com una mena de collage verbal i Max Ernst hi veia una situació, en termes molt surrealistes, de "contagi mental".
Segons la definició que dóna el Dictionnaire abrégé du surréalisme: és un «joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingués en compte la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clàssic, i que dona nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».

 Viquipèdia, enciclopèdia lliure.


 

BON ESTIU 2013

Des del blog ens despedim fins el setembre. Recordeu que teniu la feina d'estiu i les instruccions per les recuperacions a la pàgina web del centre, a la pestanya de "Departaments".
Us volem desitjar un Bon Estiu amb unes imatges. Aquest cop ho fem amb els muntatges digitals de la Jimena Estévez Domínguez.

BON ESTIU!!!

ACTES DE COMIAT DE LA CARME I LA CONXITA

El dimecres 26 de juny, un esbart de professors del centre -actuals i antics- vam celebrar al restaurant Mas Folch un sopar de final de curs que era alhora el comiat de la companya Carme Serra. Vam comptar amb la presència del seu marit i del seu antic professor i amic Ramon Oteo, que també fou professor i company de molts dels presents. Acabant el sopar, el senyor Oteo va llegir un poema de la seva àmplia producció literària que va ser seguit per parlaments de l'homenatjada i de diversos professors. També es va fer lliurament a la Carme d'un obsequi de comiat dels seus companys, tant presents com absents. 


Després, el divendres 28 juny, a continuació del claustre de final de curs, la Carme Serra i la Conxita Valls -les dues companyes que enguany es jubilen després d'haver format part del claustre del centre des de la fundació- van oferir a tots els professors un refrigeri de comiat del curs. L'acte va començar amb un deliciós concert amb què van delectar els presents l'Anna, una de les filles de la Carme -que va cantar tres cançons- i la seva néta Ariadna a la flauta travessera, totes dues acompanyades pel marit de la primera i pare de la segona. A continuació també hi va haver emocionats parlaments de les homenatjades a les quals es va lliurar un àlbum fotogràfic de records i un valuós obsequi de comiat a la Conxita, de part dels seus companys.










Podeu veure i descarregar totes les fotografies dels dos actes al següent enllaç:

https://plus.google.com/photos/110275601447087832439/albums/5895904573193473569?authkey=CIHdwpTU5M3BbA

INAUGURACIÓ ESCOLA CAVALLER ARNAU

Aquest passat diumenge dia 30, es va inaugurar l'escola de primària Cavaller Arnau. Els alumnes començaran al setembre. Us mostrem algunes imatges de l'acte.

IMATGES DE LA FESTA DE LES ORLES DE 4t D'ESO

Aquí teniu algunes de les imatges que ens va deixar la festa de les orles de 4t d'ESO d'enguany. Les fotografies les va fer en Jesús Tàpia, ex-professor de l'institut que es va jubilar fa un parell de cursos i va ser professor de bona part dels alumnes que es graduaven. El video està fet amb baixa resolució però si algú de vosaltres està interessat en alguna foto original en concret podeu demanar-la al centre.

DOS RAMS DE FLORS

Avui hem rebut un preciós ram de flors. Desitgem donar les gràcies a l’AMPA pel seu detall.

Totes dues ens enduem al nostre cor les mirades de tants i tants joves que han passat per la nostra aula, que han rebut les nostres explicacions, que ens han correspost en major o menor mesura amb el seu aprenentatge.

Quan arribem a casa mirarem aquestes flors i veurem en la seva varietat de colors tota la diversitat de nois i noies que han estat a la nostra aula: uns verds, els altres un verd més fosc, d’altres blancs o blanc trencat, roses, liles; poncelles més obertes, poncelles més tancades. Si els recollim en un ram, tots i totes predispostos a escoltar, a somriure, a enfadar-se en algun moment, a contestar, a rectificar, a protestar, a donar les gràcies. A les aules trobem de tot, però sobretot, joventut. Ens será difícil oblidar-los, oblidar les nostres clases i no ho farem. Mirarem enrere amb sarisfacció i el flaire de les aules ens emplenarà la nostra ànima de força per a seguir endavant i construir un nou futur.

Conxita i Carme

UN ADÉU NO DESITJAT

Acabo de signar els documents oficials de la jubilació, el document “J”. Primer em semblava que quan ho fes tindria la mateixa sensació que deu experimentar un metge quan signa una acta de defunció. Doncs, no! Fins i tot em sembla necessari fer un canvi a la meva vida i aquesta és una bona ocasió! No per tenir temps lliure per fer allò que sempre havia volgut fer. Què sé jo el que volia fer! He fet el que m’agradava sense pensar amb el que m’agradaria. Ja he caigut en aquest parany de faré això, faré allò... en altres situacions de canvis radicals de vida, i la veritat, no fas mai allò que tu creies que volies fer!

Per tant, estic contenta, fins i tot ja no estic quasi enfadada amb els polítics que van dictar la famosa disposició transitòria per la qual entro en l’edat jovial, és a dir, en edat de jubilació, la veritat sigui dita, prefereixo la "v" baixa, ja que amb la "b" significa: eximir de la feina, cal dir que com a verb intransitiu inclou la connotació d'experimentar alegria viva, malgrat tot, per a mi és millor la "v" baixa: visca la jovialitat!

Us semblarà estrany que us digui adéu des del blog del centre, si més no quan encara ens veurem i us diré adéu o un fins un altre dia, o sigui el dia que realment acabi la meva feina. Desitjo dir-vos adéu, em fa il·lusió, crec que és necessari fer-ho i que en quedi constància en el núvol virtual com es diu actualment, així quan llegiu aquestes paraules estaran en un altre suport i semblarà que prenguin cos de publicació seriosa. Així serà com si us digués adéu un per un, i puc imaginar-me el gest particular de cadascú de vosaltres, el vostre somriure, i tot això quedarà al núvol: la tecnologia és un gran avantatge!

Ara, quan ja veig que no formaré part de la propera vida acadèmica, la veritat, em sento alliberada; de vegades es fa molt difícil prendre partit per aprovar o suspendre un alumne en aquelles juntes de quart o de segon de BTX. Sovint he pensat que tots teniu raó: els qui penseu que ha de repetir i els qui defenseu que si no s’ho ha guanyat, que torni al setembre i, si no, el proper curs! A l’hora de votar sempre he tingut por de caure en el parany del camaleó, la veritat, sempre m’ha costat, malgrat tot crec que he fet el que calia en aquell moment i per aquell alumne.

Desitjo dir adéu a les escales, de vegades revestides de paperets, trossos de pa, o de llonganissa seca; als llargs passadissos eterns que ens porten a romandre durant una llarga hora amb aquell grup més terrible, no perquè tots els alumnes siguin terribles, sinó perquè hi ha dos o tres adolescents que ens fan aquella hora interminable. Aquella música, música particular del nostre centre i que de vegades ens ha dut a cavalcar per l’antic oest! També la trobaré a faltar, em mancarà, però ja tinc la solució, em baixaré música a l’iPad i així la substituiré en els canvis d’hora. També tindré enyorança del nostre pati, de la figuera, del llimoner, del xiprer... Fins i tot trobaré a faltar aquell aire gèlid de l’hivern a les vuit del matí; ah! I aquells horaris fets a mà; la veritat, hi ha cops que fins i tot ara sento “mono”, em costava, era difícil, no us agradava el vostre horari, però no hi podia fer res, em mancaran també els petits frecs a frecs, eren de vegades difícils, però m’ajudaven a sentir-me viva, a continuar endavant i a lluitar.

El nostre Joan Guinjoan, la nostra “biblio”, els nostres excompanys: els qui estan en altres centres,  els qui han marxat per sempre i a tots els qui us quedeu; tots vosaltres. Tots nosaltres hem format part del futur d’unes promocions de joves que segurament no es recordaran de res del que hem fet, i tant se val, el que importa és la feina feta! La veritat és que tots heu treballat acuradament, hem fet Centre! Ara és l’hora de l’adéu, un adéu no desitjat, però ara ja l’acarono i el veig com una oportunitat de renovar-me i de gaudir. Gaudi per poder mirar enrere amb satisfacció, malgrat totes les dificultats, malgrat els “a vegades” difícils moments de confrontació, per a mi tot és positiu, el bo per perseverar i el no tan bo per corregir. Adéu i gràcies a tots per haver-me acompanyat en aquest tram del camí de la meva vida. Havia dit que no tornaria, no és cert, vindré alguna vegada, de tard en tard: a les paelles, a les calçotades i al que convingui més.

 La vostra companya,

Carme

MOTXILLES ESCOLARS: BONES NOTÍCIES

El passat 21 de maig, dues voluntàries de l'AEPECT de Barcelona, Mª Antònia i Celsa, ens van visitar al centre on van fer una xerrada per als nostres alumnes de 1r de batxillerat implicats en el projecte i ens van obsequiar amb una placa en agraïment per la nostra col.laboració en el projecte Motxilles escolars 2013.

Gràcies a la participació d'alumnes voluntaris de 3r ESO i a donacions de particulars, ha estat possible arribar a la quantitat desitjada de 1000 euros . Amb aquesta quantitat es podrà desenvolupar un projecte a Bolívia del qual us mantindrem informats el curs vinent.

Moltes gràcies a tothom per la vostra col.laboració!

II CONCURS FOTOGRÀFIC

Després de votar un gran nombre d’alumnes i professors, les fotografies que han resultat guanyadores del concurs de fotos “El meu poble” han estat les següents:

• CATEGORIA A

“Cosa nostra” amb 44 vots

Autor: Arnau Carbonell Ollé. 4t ESO B

• CATEGORIA B

“Tot allò que no apreciem” amb 75 vots

Autora: Iris Domingo Domingo. 2n Batxillerat B

Des d’aquí volem felicitar els guanyadors i alhora tots els que hi ha participat. Heu fet una bona feina i esperem que us torneu a animar en la propera edició.

PRESENTACIÓ D'UN NOU LLIBRE DE LA FINA ANGLÈS

Tinc entre les mans el llibre Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de

l’Ebre; la nostra companya, la Fina Anglès ens ha sorprès una vegada més!

La seva trajectòria creadora ens deixa bocabadats. Primer, un llibre de contes,

després un segon, els segueix un llibre de poemes per a nens, tastets literaris,

xerrades a les escoles… déu n’hi do quina feinada. Però l’estimació pel seu

poble, l’Aleixar, la va dur a fer una recerca sobre el pintor Joaquim Mir i

l’escriptor Marià Manent, evidentment, va sorgir un altre treball: una ruta

literària per l’Aleixar!

Si parles amb la Fina, ella ho justifica amb paraules i ens diu senzillament: “tot

ha anat rodat, van estar a l’Aleixar, calia investigar, era necessari que el nostre

poble els oferís aquest homenatge…” La seva naturalitat a l’hora de presentar

la seva feina, a l’hora de parlar i d’explicar la seva creació, la seva dedicació, la

seva dèria per la cultura és aclaparant. Tot plegat s’ha de resumir en un:

Gràcies Fina per ser com ets! En el fons el que desitges és poder assistir a les

seves classes, han de ser d’allò més, el somni daurat de tot mestre interessat

per les lletres i pel sentit de la paraula!

El passat divendres, Fina Anglès va presentar el seu llibre, escrit conjuntament

amb l’organista i professor Jordi Vergés, al Conservatori de Música de

Tarragona. No vaig tenir el plaer d’anar-hi. Sí que vaig poder anar al Vendrell,

ciutat on va presentar per primera vegada el llibre, acompanyada per Jordi

Vergés i altres personalitats, entre elles el President de la Diputació de

Tarragona, el Sr. Poblet.

El seu “savoir faire”, la seva seriositat acadèmica, la seva paraula acaronadora,

el seu to de veu avellutat van omplir la sala i van conquerir el cor dels qui vam

tenir el privilegi d’assistir a la seva primera presentació. Després, empesos per

un aura irreal, vàrem poder seguir-la fins a l’església del Vendrell i vam poder

sentir un concert d’orgue encisador, pensava en la llegenda de Bécquer, Maese

Pérez; a ell li hagués agradat que la Fina hagués estat present a un dels seus

concerts. Si voleu sentir un dels seus discursos, en què les paraules estan

cadascuna allí on han d’estar, on cap paraula sobresurt sobre l’altra, una rere

l’altra van trenant-se i organitzant-se com si d’una melodia es tractés, aneu a la

seva propera presentació del llibre, a l’Aleixar, el mes de novembre, per la

Festa Major de Sant Martí!

Carme Serra

 

 

DESENCERTS REPETITS

Arriba el mes de juny i la polèmica està servida un cop més amb les Proves d'Accés a la Universitat. El tema no és nou, però enguany una de les matèries protagonistes han estat les Matemàtiques i això em neguiteja. 

Com a professor de Matemàtiques de l'institut no puc estar-me de fer alguna reflexió respecte a la prova d'aquest juny. Tal com ha sortit a tots els mitjans de comunicació (locals, autonòmics, estatals i mundials) la primera pregunta de l'examen contenia una errada tipogràfica important. En l'enunciat d'un sistema d'equacions s'havia canviat una z per una x. Tot i que el sistema es podia resoldre igualment, el seu desenvolupament era més llarg i feixuc. Si a més a més afegim que molts tribunals van comunicar l'errada als alumnes a mig examen, ja tenim l'embolic ben parit. I és que els alumnes que estan en un examen d'aquestes característiques comencen a dubtar i són absorbits per una inseguretat difícilment superable durant la resta de la prova. Aquest pífia per si sol ja mereix una bona reprimenda a l'autor intel·lectual i més si es tracta de matemàtiques, aquelles anomenades fa uns anys ciències exactes.

Menció a part mereix, però, la dificultat de la prova d'aquest curs. Podria atrevir-me a dir, sense entrebancar-me, que era l'examen més difícil de matemàtiques en els últims anys. Les preguntes eren més rebuscades que el de costum, plenes de paràmetres i, sota el meu punt de vista, poc representatives dels continguts treballats durant el curs. Sense anar més lluny la qüestió 3 era una matriu plena de nombres irracionals que dificultaven el seu càlcul. Sé també que alguns companys de feina poden no pensar com jo i sé que aquestes afirmacions semblen (i de fet són) bastant personals però només caldrà esperar la nota mitjana de tota Catalunya per tal de verificar si estic o no equivocat en la meva percepció. Crec que és injust amb el treball de centenars de professionals que donem classes de matemàtiques al Batxillerat, l'aparició d'aquest model de prova tan mal dissenyat en un escenari tan important per al futur dels nostres estudiants. Comencem a estar farts de veure sempre les altes notes mitjanes d'algunes matèries (la majoria de comunes i unes quantes de modalitat) en comparació amb d'altres castigades amb coordinadors de la matèria totalment desencertats i fora de joc. Any rere any veiem als instituts com amb el nou sistema de valoració de les PAU, els alumnes trien matèries més assequibles deixant de banda les més exigents. Enguany només 3 alumnes del nostre institut es van decidir per fer la prova de matemàtiques. 

Ara segurament ja hem fet tard. En un país on ningú reconeix cap errada i ningú assumeix cap responsabilitat seria una autèntica quimera demanar dimissions i, per tant, no seré jo el que ho faré. Ni tant se val demanaré que es repeteixi la prova (que és el que s'hauria de fer). Però sí sé que hauré de ser jo el que doni la cara davant dels meus tres alumnes per tal d'animar-los i fer-los saber que estic del seu costat i que han hagut de patir una injustícia més (de les moltes que els hi queden per patir). Sempre ens quedarà el dret a la pataleta i posar aquella cara de tonto que a força de practicar ens surt tan bé.

Eduard Ortells

Cap de Departament de Matemàtiques

PREMIS SERAFÍ AGUSTÍ A L'ESFORÇ

Per segon any i aprofitant l'acte de cloenda de l'ESO, es van lliurar els Premis Serafí Agustí a l'esforç. Aquests premis volen distingir a un alumne de cada nivell de l'ESO pel seu esforç i dedicació al llarg del curs. Els alumnes guanyadors són triats per l'equip docent i reben un val per a material escolar aportat pel centre i l'AMPA.

Enguany els premis varen ser per a:

Víctor Reyes de 1r d'ESO

Mariona Munné de 2n d'ESO

Shoaib Afzal de 3r d'ESO

Claudio Gabriel Ciobanu de 4t d'ESO

JA HAN ARRIBAT A CANTÀBRIA!

Els alumnes de 4t d'ESO han començat avui el seu viatge de fi d'estudis. La trentena de viatgers, acompanyats per tres professors de l'institut, han arribat avui a Cantàbria i ja estan instal.lats en un hotel què ens diuen és molt xulo. La Isabel Domingo ens ha fet arribar aquesta foto des de Castro Urdiales on han dinat. Se'ls veu contents, no?

WEB DEL CENTRE

ORGUES DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE

Aquesta tarda esteu convidats a assistir a la presentació del llibre "Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre". Els autors són:  Fina Anglès (professora del nostre centre) i Jordi Vergés.
L'acte tindrà lloc a les 19.30, a la Sala Noble del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona.

REVISTA LA MÒBILA: ADREÇA DEL NOU NÚMERO

A continuació teniu l'enllaç amb el nou número de la revista "La Mòbila", un exemplar més de la nostra publicació dirigida i coordinada per l'Elena Baró. La web complementa l'edició en papel que de ben segur ja teniu.
Nota: S´han publicat alguns textos sense corregir, amb la qual cosa volem demanar disculpes a la nostra correctora Adela Nolla, per no haver-los hi passat prèviament.

http://lamobilainsjoanguinj.wix.com/lamobila2013

RELACIÓ DE SOL.LICITUDS VALORADES DEL CFGM

PROBLEMES AMB LA WEB DEL CENTRE

RECOLLIDA DE NOTES_CICLES

CONCURS DE RELAT BREU DE COCA-COLA

Aquest dissabte 8 de juny s’ha celebrat a Port Aventura el lliurament de premis del concurs que cada curs organitza l’empresa Coca-cola. La nostra alumna Alba Sànchez de 2n. C ha quedat molt ben classificada i ha aconseguit el 2n. lloc de la nostra demarcació. Tenint en compte el volum de participants, hem de felicitar l’Alba i encoratjar-la perquè segueixi escrivint.